Presentació

PRESENTACIÓ

Ja ningú no nega la influència del canvi climàtic en el cicle hidrològic. A títol simplement orientatiu, els experts consideren que, a curt termini, es produirà una disminució del 5% de les aportacions dels nostres rius, una pujada de les temperatures entre 1,5 i 2 graus i una pujada del nivell del mar, essent probable que s’incrementi significativament la freqüència dels aiguats. Les previsions a llarg termini són més difícils de determinar, atès que les series estadístiques són encara molt petites.

Catalunya pateix un important estrès hídric, que s’incrementarà com a conseqüència dels períodes de sequera, que en el futur proper seran més freqüents i intensos, circumstància que pot afectar a l’actual capacitat de servei entre un 7 i un 15%.

La situació descrita quantitativament de forma més important a l’agricultura, que junt al sector agroalimentari representa el 15% del PIB català, tenint en compte que el Pla de Regadius de Catalunya preveu l’increment en 125.000 hectàrees de zones regables.

El sector industrial català consumeix, a hores d’ara, un 10% del total, i es preveu un petit increment del 5% en els propers anys, tot i que l’impacte de les sequeres pot agreujar les conseqüències, fins afectar de forma important a la producció.

Finalment, el conjunt de consums urbans, que engloba als domèstics, als comercials i als turístics, es veuran també severament afectats pels canvis en la disponibilitat de recursos hídrics, que algunes previsions situen en un 3% per cada grau de pujada de la temperatura mitjana.

Efectivament, res no serà igual que ara. Caldrà, des de ja, implementar un conjunt de mesures de adaptació a la nova situació, donant més protagonisme a la planificació hidrològica, incrementant la seva transversalitat respecte a les polítiques agràries, energètiques, el desenvolupament territorial o la conservació de la natura.

Front a aquests reptes, les autoritats governamentals, en tots els seus nivells i cadascuna dins el nivell de les seves responsabilitats en la matèria, han insistit en la formulació de grans compromisos a partir de 1947, que han tingut en comú, precisament, el seu escàs Compromís de compliment.

La Generalitat de Catalunya va promulgar la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic, Llei que, com tantes altres, pocs avenços ha representat en la lluita contra els efectes del canvi. Un cop més, tenen raó els que manifesten que lo important no és fer lleis, sinó complir-les i fer-les complir. Al maig del 2019, la Generalitat ha fet una declaració solemne d’emergència climàtica.

Per la seva part, la Unió Europea ha redactat el Pacte Verd Europeu, que exigirà unes inversions addicionals de 260.000 milions €, per tal d’intentar aconseguir per l’any 2030 una disminució de almenys el 40% en les emissions d’efecte hivernacle, una quota del 32% d’energies renovables i una millora en l’eficiència energètica del 32,5%.

13 països, entre ells Espanya, han demanat a la Unió que el Pacte Verd sigui la gran palanca per a la recuperació després de la crisi provocada pel coronavirus. La sortida de la crisi no ha de servir, en cap cas, per mitigar la lluita contra el canvi climàtic, per preteses exigències de retallades pressupostàries, de les quals ja hem patit doloroses conseqüències.

A QUI VA ADREÇAT EL II CONGRÉS?

Un Congrés com el que proposem ha de permetre la participació activa, sense exclusions, del màxim número d’agents involucrats en la planificació i gestió dels recursos hídrics i del canvi climàtic, i, en conseqüència, té la pretensió d’adreçar-se al conjunt de les Administracions Públiques amb competències en les dites matèries, als gestors públics i privats sota quina responsabilitat es desenvolupen les responsabilitats que les lleis atribueixen a cadascun d’ells, al món empresarial, als professionals de les diferents qualificacions que hi actuen i, en general, a tota aquella part de la ciutadania interessada i preocupada per la millora del món de l’aigua i el seu entorn natural.