La situació que estem vivint a l’actualitat, si bé no és del tot nova, no deixa de ser predictible. Només cal recordar la història d’episodis anteriors, un tan proper com el del 2008.
Estem davant la generació més informada i més preparada de la història, i per això ha de rebre la seguretat de què, tant en la solució a l’actual problema com a les situacions que, de segur, es presentaran en un futur, es contemplen totes les alternatives tècnicament viables. Un problema com aquest, mai es resoldrà amb limitacions imposades per prejudicis de tot tipus, sobre tots els motivats per motius ideològics i/o polítics.
És fàcil instrumentar la crítica per la crítica. Ara, quan es faci una crítica, aquesta ha de reunir dues condicions: lleialtat i constructivitat. Des d’aquesta doble condició el VI Congrés de l’Aigua a Catalunya vol posar l’èmfasi en tot un seguit de qüestions que hauran de constituir el fil conductor de les exposicions i deliberacions del Congrés.
Les estructures de regulació de les aigües superficials de les Conques Internes s’han demostrat insuficients en el recent episodi de sequera, per la qual circumstància haurem de vetllar per dur a terme una gestió més acurada dels nostres embassaments, així com incrementar el percentatge d’utilització de les aigües subterrànies, mitjançant una intensa campanya de recerca de noves captacions i la investigació i recuperació d’aqüífers contaminats.
De forma complementària i davant el risc que el conjunt de mesures esmentades no garanteixin el subministrament d’aigua, s’haurà d’incrementar la producció d’aigua provinent de noves dessalinitzadores, fent-la compatible amb l’impuls de la reutilització d’aigua regenerada per als usos, en aquest cas, que permet la normativa vigent, sense oblidar la possibilitat d’avançar cap a una Catalunya intercomunicada hidrològicament.
És molt urgent dotar pressupostàriament un programa per a la modernització dels regadius, en la doble línia d’enfortir la seva sostenibilitat i millorar la seva rendibilitat econòmica, aconseguint alhora una disminució important de les actuals dotacions d’aigua utilitzades pel regadiu, tant superficials com subterrànies, així com una adequada gestió dels purins. Pensem que una reducció d’un 10% de les actuals dotacions comportaria un estalvi equivalent a la producció de la dessaladora del Prat.
Hem entrat en un nou paradigma. Ens hi juguem massa. Està en joc el nostre creixement com a societat avançada o la nostra decadència. I això no és l’expressió d’una desmesura tremendista.
Esperem i confiem en la presència activa i compromesa del conjunt dels diferents actors responsables de la gestió de l’aigua, des de les Administracions Públiques, sector industrial de l’aigua i tècnics i representants del món del coneixement.