Presentació

Recentment s’ha publicat el nou informe “Canvi climàtic 2022: mitigació” elaborat pel Grup de Treball III del Grup Internacional d’Experts en Canvi Climàtic de l’ONU, informe que constitueix la tercera i última peça integrant de l’ARC del Grup, que fou aprovat per 195 països en una sessió plenària celebrada des del 21 de març d’enguany.

Aquest informe alerta que és ara quan s’han de prendre les accions necessàries per frenar l’escalfament global.

A la COP21 celebrada a París es va acordar que tots els països farien el possible per no arribar a l’increment de temperatura de 2ºC respecte del període preindustrial i també per no superar 1,5ºC.

Posteriorment, a la Cimera del Clima de Glasgow, la COP26, que va tenir lloc al novembre de 2021, es va constatar que els esforços que s’estan duent a terme per frenar l’escalfament no són suficients, i es va instar als països a incrementar en 2022 els seus objectius de retallada d’emissions per aquesta dècada.

Certament, aquest dista molt de ser el missatge rotund que molts esperàvem d’aquesta Cimera: entre 2010 i 2019 les emissions mitjanes anuals s’han situat en els nivells més alts de la història. Tot i així, l’informe dels experts admet que és necessari que les emissions arribin al seu punt màxim abans de 2025 i es redueixin el 43% abans de 2030. Aquesta manifestació contribueix a aprofundir en el dubte de que en només cinc anys es pugui invertir el ritme actual de les emissions, manifestació que, encara que és anterior a la brutal invasió d’Ucraïna, aquesta genera una crisi energètica a la qual no s’ha donat la resposta adient.

En tot cas, la limitació de l’escalfament exigirà profundes modificacions del sector energètic, amb una reducció substancial de l’ús de combustibles fòssils, increment de l’eficiència energètica i generalitzar l’ús de combustibles alternatius. Limitar l’escalfament global a 1,5ºC serà impossible sense una reducció molt significativa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en tots els sectors.

I com es podrà fer? I, en particular, com i què caldria fer a Catalunya? Intentarem esmentar algunes de les accions més immediates a executar.

Una transició energètica urgent i profunda. Actualment, a Catalunya al voltant del 75% d’energia provinent de combustibles fòssils i energia nuclear (el 54% del total). En aquest cas, hi ha un cert moviment que pretén situar-la dintre de les energies verdes, criteri que a alguns ens és difícil de compartir. Encara que ho fossin, està decretada la desaparició de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs pel 2030 i 2031 respectivament, tot i que, naturalment, sempre sortirà una pròrroga per a la continuació del seu funcionament.

Menys del 20% de la producció elèctrica de Catalunya prové de fonts renovables, entre les quals la hidroelèctrica és a bastament majoritària, mentre que la eòlica o la fotovoltaica són pràcticament testimonials. Resulta paradoxal que s’hagi menyspreat fins ara les possibilitats a Catalunya, tant de l’energia eòlica (disposant d’àmbits com l’Empordà o el Baix Ebre) per pressions mediambientalistes no sempre del tot justificades, o de la fotovoltaica, per satisfer algunes de les pretensions de terratinents agrícoles. Ara sembla que des de l’Administració de la Generalitat es veu amb bons ulls el projecte del parc Tramuntana, que preveu una trentena d’aerogeneradors front la costa a Roses, que ja també ha provocat una ferma oposició de més de 20 ajuntaments. Sobreviu el vell aforisme “si, però no a casa meva”.

Pel que fa a l’activitat industrial, l’informe manifesta que la mitigació en aquest àmbit, que representa pràcticament la quarta part de les emissions mundials, pot reduir l’impacte ambiental i incrementar les oportunitats de creació d’ocupació. Aquesta mitigació, però, només serà possible si s’estableixen nous processos productius que utilitzin energies de baix nivell d’emissions. La progressiva eliminació del carbó en importants sectors industrials, com ara la fabricació d’acer o de ciment, representa un repte singular.

Dins l’àmbit de les infraestructures, el paper de les ciutats, fonamentalment de les grans ciutats, pot ser determinant, si es modifiquen adientment el consum de materials, l’electrificació i l’ordenació de la mobilitat. En aquest sentit, caldria una serena reflexió sobre el que acaba de produir-se a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana quan una sentència (ara en fase de recurs) del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha deixat en suspens l’àrea de baixes emissions (limitadora d’usos de determinats vehicles en zones concretes) per discriminatòria respecte de les economies amb menys poder adquisitiu.

L’agricultura i les seves accions connexes poden generar reduccions d’emissions a gran escala, encara que, de forma contundent, l’informe assenyala que la terra no pot compensar les reduccions d’emissions retardades en altres sectors. També destaca l’informe el paper fonamental que desenvolupen els boscos per evitar l’escalfament, proposant la reversió de la política de desforestació para 2030.

En tots aquests àmbits la tecnologia ha de tenir un protagonisme essencial, no només en qüestions tals com la modificació dels processos productius industrials, la reordenació dels tractaments agrícoles i el seu consum d’aigua, sense oblidar la captura i reutilització del CO2 de l’atmosfera, on el principal repte és reduir el seu cost energètic i econòmic.
No podem oblidar el que representen les conductes individuals dels ciutadans, que han de modificar la nostra forma de viure a l’hora de prendre decisions sobre serveis i consum, ni podem oblidar l’important paper que la participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques publiques que s’implementin, paper que haurà d’estar precedit d’importants campanyes de sensibilització per part de les Administracions.

Si, finalment, no aconseguíssim limitar l’escalfament a 1,5ºC, els impactes seríem irreversibles i molt difícils de gestionar per a molta gent.

A QUI VA ADREÇAT EL V CONGRÉS?

Un Congrés com el que proposem ha de permetre la participació activa, sense exclusions, del màxim número d’agents involucrats en la planificació i gestió dels recursos hídrics i del canvi climàtic. En conseqüència, el Congrés té la pretensió d’involucrar al conjunt de les Administracions Públiques amb competències en les dites matèries, als gestors públics i privats sota quina responsabilitat es desenvolupen les actuacions que les lleis atribueixen a cadascun d’ells, al món empresarial, als professionals de les diferents qualificacions que hi actuen i, en general, a tota aquella part de la ciutadania interessada i preocupada per la millora i sostenibilitat de la gestió dels recursos hídrics davant els reptes que planteja el canvi climàtic.
.

logo

Sardenya, 541, 1er. 4ª, 08024 Barcelona
626 514 783
info@amicsaigua.com

 

Fes-te soci!!

Per fer-te soci de l'Associació, descarrega’t la Butlleta d’Inscripció de soci i envia-la, un cop complimentada, per correu electrònic a l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua. (info@amicsaigua.com)

<<Butlleta d’Inscripció de Soci>>